Catalunya alberga entitats de finançament social i solidari
S’imagina un escenari financer compromès amb el territori, implicat amb les necessitats socials, èticament irreprotxable, respectuós amb el medi ambient, que no perseguís la maximització dels seus beneficis…? No, no es tracta d’un nou film de George Lucas. Aquest model de finançament ja s’ha posat en pràctica al planeta. És la banca ètica.
Després de quatre anys de crisi econòmica, de l’esclat de la bombolla financera, les entitats bancàries estan al punt de mira de la ciutadania i els mitjans de comunicació. El descrèdit s’ha generalitzat entre les persones: injeccions estatals en concepte de rescat, indemnitzacions milionàries pels directius que han conduït l’empresa a la bancarrota, inversions en la indústria armamentística… A casa nostra, però, la banca ètica és una realitat tangible. Es tracta d’una filosofia de treball, de compartir la gestió responsable del diner i el desenvolupament socioeconòmic sostenible. Les finances ètiques emplacen l’estalviador a conèixer l’ús i el destí del seu capital i estimulen el beneficiari del crèdit a projectar activitats solidàries. Més que refusar les normes que regeixen les finances tradicionals, la banca ètica pretén modificar els seus valors.
“Aspirem a transformar la societat com a intermediaris entre les persones i el capital” explica Núria Mateos, responsable de premsa de Finances Ètiques i Solidàries (FETS). Es tracta d’una associació d’entitats catalanes per la promoció del finançament solidari: des de l’any 1999 que teixeix aquest model a Catalunya. Entre d’altres, a FETS hi estan associades Oikocredit i Coop 57, dues de les cooperatives de crèdit més importants al nostre territori.
“Aspirem a transformar la societat com a intermediaris entre les persones i el capital” explica FETS
La banca ètica, a casa nostra
Coop57 va néixer a Barcelona el 1996, arran del tancament de l’antiga Editorial Bruguera. Després de lluitar pel manteniment dels llocs de treball, els jornalers de l’empresa van destinar una part de la indemnització per acomiadament a finançar un projecte solidari a Nicaragua. Seguidament, van crear un fons comú per promoure projectes d’ocupació i es van constituir legalment com a cooperativa, amb la idea de rebre més aportacions i incrementar la base de crèdit. La presència de Coop57 s’estén avui a Catalunya, Aragó, Madrid, Andalusia i Galícia i està integrada per unes 400 entitats, de les quals 280 estan a casa nostra.
El 1975 es va constituir a Holanda Oikocredit, a partir del Consell Mundial d’Esglésies. En aquell moment, molts moviments eclesials de diferents confessions van percebre la necessitat d’invertir els seus dines d’acord amb els principis de solidaritat i justícia social que defensaven. A la vegada, volien disposar d’una eina de cooperació que complementés la tasca històrica de les “missions” i la beneficència envers els països del Tercer Món. D’aquesta manera va néixer Oikocredit, una cooperativa que compta amb 31 associacions de suport en 14 països del món: entre elles, Oikocredit Catalunya, per iniciativa de diverses ONG’s del territori.
Al Principat també han trepitjat fort dues altres entitats de finançament ètic: Triodos Bank i Fiare. Ambdues són de titularitat estrangera: Triodos Bank és un banc europeu amb 30 anys d’experiència. Els estalvis que dipositen els seus clients els hi permeten finançar iniciatives de caire social a Europa, Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica. Des del 2004 que operen en 9 comunitats autònomes de l’Estat espanyol, Catalunya inclosa.
Fiare és una agència financera de la cooperativa italiana Banca Popolare Etica. Es va establir al País Basc el 2003, a instància de diverses organitzacions i de cooperatives implicades amb l’economia social. Fiare treballa a l’Estat espanyol captant estalvi i finançant projectes que s’adeqüen amb la seva filosofia. Com a agència, estan dividits en associacions responsables del seu territori, una d’elles Fiare Catalunya.
Les entitats, a examen dels clients
En les organitzacions d’aquest tipus, els socis estalviadors poden exercir tots els mecanismes de control per saber on van a parar els seus diners. Excepte l’esmentat Triodos Bank, es tracten de bancs de propietat col·lectiva, on les decisions es prenen en conjunt i ningú té més poder que ningú altre. “Entenem que això és fonamental per garantir que ens mantinguem com a una banca ètica” exposa Albert Gasch, responsable de clients de Fiare Catalunya. En la seva associació, el socis estalviadors participen a nivell territorial amb dret a vot en totes les assemblees, així com tenen la possibilitat de participar en els òrgans executius de Fiare. El mateix passa amb Coop57, que convoca dues assemblees anualment per decidir els eixos de treball de la cooperativa o els tipus d’interès per l’estalvi, i amb Oikocredit Catalunya, que és flexible a l’hora d’adaptar-se a les necessitats dels beneficiaris del crèdit.
Així, a la banca ètica els estalviadors han de saber on i amb què es destina la seva guardiola. En aquest sentit, Triodos Bank funciona de manera més opaca: els clients no gaudeixen d’instruments per participar en la presa de decisions. Ara bé, “el capital sempre s’inverteix en projectes transparents, que aportin un valor afegit de tipus social, mediambiental o cultural” aclareix un treballador de l’entitat.
Amb tot, Coop57, Oikocredit i Fiare tenen un equip tècnic responsable de caire econòmic i les tasques del dia a dia, sempre supeditat a les directrius que els socis i sòcies fixen a les assemblees.
La persona que diposita capital en una d’aquestes entitats busca que els seus estalvis es gestionin seriosament, saber on van, que quan els necessiti els pugui recuperar. El concepte sempre és d’estalvi: no s’obren comptes corrents. En el cas de Triodos, però, el client interessat pot contractar una targeta de dèbit vàlida a qualsevol caixer Servired.
Els socis estalviadors poden exercir tots els mecanismes de control per saber on van a parar els seus diners
Compromís amb l’economia solidària
Per rebre finançament en una d’aquestes entitats, el projecte en qüestió ha de complir una sèrie de requisits: els fonamentals, viabilitat econòmica i compromís ètic i social. Per exemple: Coop57 només atorga crèdit a cooperatives laborals o entitats associatives. N’analitzen l’ impacte social i mediambiental, si estableix criteris d’equitat salarial… En el cas que el pla no s’ajusti en un d’aquests criteris, Coop57 tomba la sol·licitud de préstec. “Si el què fan i com ho fan és de manera marcadament positiva, els hi donem llum verda” apunta Raimon Gassiot, el seu coordinador.
Recentment, Coop57 ha facilitat crèdit a L’Olivera Cooperativa, una associació de treball de Vallbona de les Monges (Urgell) que ocupa persones amb discapacitats mentals al cultiu de la vinya i l’olivera. I també a Mol-Matric, una entitat fabricant de matrius per a vehicles de la SEAT i per a trens d’Alstom. Aquesta cooperativa va sorgir per iniciativa dels treballadors d’una indústria que va entrar en fallida als anys 80. “No valorem el que fan, sinó com ho fan. Mentre que les multinacionals estan deslocalitzant els centres de producció, Mol-Matric els manté aquí, a Barberà del Vallès.” afegeix. Així mateix, Roba Amiga S.C.C.L ha rebut un préstec destinat a la compra de “contenidors taronja” – n’hi ha repartits 1.500 diversos punts de la geografia catalana – i per finançar itineraris d’inserció laboral. “Com a soci, se’t permet participar en el creixement de Coop57. I així es fomenta la cooperació amb la resta de cooperatives sòcies” explica Julio Álvarez, gerent de Roba Amiga.
Pel que fa a Oikocredit, l’entitat ja ha finançat projectes solidaris a més de 70 països del món i en sectors econòmics molt diversos. Avui està encarrilant un pla colze a colze amb SETEM (Servei Tercer Món), una federació de 10 ONG’s catalanes. Es tracta de la organització de dos “camps de solidaritat” a Nicaragua i Filipines, “centrats en com el Comerç Just i els microcrèdits contribueixen a la millora de les condicions de vida del Sud” segons David Díaz, coordinador d’Oikocredit. La cooperativa amfitriona de Nicaragua serà Prodecoop, una associació productora de cafè al nord del país. La de Filipines, Companys del Sud i Centre de Comerç Just, es dedica a la pressió política pels drets dels camperols filipins i a la comercialització de fruites i artesanies en el mercat solidari.
La verema a Vallbona de les Monges (web de L'Olivera Cooperativa)
La crisi, factor de trasllat
Es pot establir una relació de causalitat entre l’increment de socis estalviadors en aquestes entitats i l’esclat de la crisi econòmica del 2008? L’any passat, Fiare i Coop57 van experimentar un augment considerable en la seva activitat.
Fiare España va registrar, el 2011, 28 milions d’euros en concepte d’estalvi – quatre més que l’any anterior – i va facilitar 24 milions d’euros de crèdit – deu més que el 2010 –. A les acaballes del 2011, l’agència havia guanyat 300 clients nous. La oficina de Catalunya va ser la que més feina va tenir: es van gestionar sis milions d’euros en préstecs i es va superar la barrera dels cinc milions d’estalvi recollit.
Respecte a Coop57, al 2007 disposava de tres milions d’euros per aportació dels socis; el 2011 va tancar amb deu milions d’euros de capital social. Abans del malestar econòmic global, l’entitat havia concedit més de dos milions d’euros en préstec; l’any passat, en va destinar més de sis milions. El 2011 les persones estalviadores van passar de 1.200 a 1.700.
Pel que fa a Oikocredit Catalunya, l’expansió va ser més progressiva, tant en nombre de socis com en quantitat d’inversió. El 2008 van passar de 642 socis a 680 el 2011. En saldo, de 4 milions i mig el 2008, a 5 milions i mig del 2011. Ho explica David Díaz: “Hem notat que degut a la seva situació econòmica moltes persones estan retirant diners de la seva inversió en estalvi, tot i que en la majoria de casos continuen deixant-hi la inversió mínima de 200 euros per donar suport a la banca ètica”.
La que s’ha fet més gran és Triodos Bank. Ha captat molta gent desencantada amb la banca comercial; pel fet d’oferir funcionament bancari i serveis financers convencionals, moltes persones hi ha traspassat la seva operativa diària. A més, l’entitat ha creat Triodos Added Value Fund: es tracta d’un fons que participa en borsa sempre que “aquestes empreses s’avinguin a millorar determinats aspectes”. Un treballador de Triodos justifica aquesta qüestió: “Només es col·loquen els diners que expressament el client dipositi en aquests fons a tal efecte”. És palès que Triodos és el gegant del finançament ètic gràcies a la seva proximitat amb els mecanismes bancaris comuns. En la resta d’entitats – Coop57, Oikocredit i Fiare –, els clients hi dipositen els seus estalvis no tant pel rendiment que els hi puguin donar (que és baix), si no per compartir la convicció que aquest model de desenvolupament econòmic és possible.
El descrèdit de la banca tradicional
Només cal veure les notícies per notar que el sistema financer convencional té moltes disfuncions. A Espanya, que els bancs especulessin excessivament en la bombolla immobiliària ha derivat en que les entitats hagin de fer mans i mànigues per mantenir-se solvents. “La majoria no responen a l’objectiu original de fer d’intermediàries entre aquelles persones que tenen un excedent monetari i aquelles que el necessiten per portar a terme una activitat econòmica”. Pel que diu David Díaz, d’Oikocredit, l’activitat financera “basada en la usura” està afectant molt negativament en l’economia i és una de les causes de la crisi en la que Europa està submergida. Raimon Gassiot afegeix que “entenem l’activitat financera com un mitjà, no com un fi en sí mateixa. Pel que fa a Coop57, un mitjà per permetre que entitats d’economia social i solidària es desenvolupin”.
Raimon Gassiot, de Coop57
Alleugeriran les entitats de finançament ètic el dolor del desmantellament de les caixes d’estalvi a Catalunya? “Som una petita mosca davant el monstre financer actual” diu Gassiot. “La veritat és que no sabem si podrem exercir-hi un contrapès. El que sí que sabem és que la desaparició de les caixes deixarà un buit molt gran”. El buit al qual es refereix el coordinador de Coop57 és el de fomentar l’estalvi popular i finançar les activitats econòmiques d’àmbit local. Aquest punt i a part de les caixes d’estalvi ja existia abans del seu procés de bancarització, decretat el 2011 pel Banc d’Espanya: la majoria van relegar en un segon terme el finançament d’economia productiva a favor del sector del “totxo”. “La bancarització és el final lògic de tot un procés al qual s’hi ha portat les mateixes caixes”, agrega.
“Entenem les finances no com un fi si no com un mitjà per permetre que entitats d’economia social es desenvolupin”
Llarga vida a les finances ètiques
“Cada cop em generen menys confiança els bancs convencionals. Els clients només som els seus titelles i et vendran el producte que els hi vagi bé, sense tenir gens en compte els teus interessos”. La Victòria és estudiant universitària de Barcelona; té dipositats els seus estalvis a Triodos Bank. Comparteix la filosofia de les finances ètiques “per saber en quin tipus d’activitats es destinen els nostres diners”.
El Quebec és una regió mundial pionera en el crèdit popular. Fa més de cent anys, dos germans de Lévis van fundar la cooperativa financera Desjardins, la més important de Nord-Amèrica: actualment, el grup compta amb sis milions de socis estalviadors (el Quebec no arriba als vuit milions d’habitants). Segons la secretaria del mutualisme del Canadà, el 2010 un 70% dels quebequesos formava part d’alguna cooperativa, ja fos de treball o financera.
Si canviem de continent, podríem aterrar a l’Àfrica. Iniciativa d’Agricultura Alimentària de les Dones Africanes és una cooperativa d’Uganda dedicada a l’estalvi i el crèdit en el món rural; avui compta amb 1.600 estalviadores i prestatàries. O podríem posar els peus a Bangladesh, on un premi Nobel de la Pau, Muhammad Yunus, va fundar un banc social de microcrèdits que l’any passat va moure més de 4.000 milions d’euros en prestacions.
Malgrat la tempesta econòmica en la que vivim, hi ha llocs on surt el sol… amb la contribució dels bancs que no només volen fer de bancs.
Clara Barbal
NEWS DEALER 
